L’artista Sartor Mario Ravanelli

L’artista Sartor Mario Ravanelli

L’era n’artista e artista entà so profession, el sarto, enti so modi semper zentili e simpatizi de saludar e de encontrar la zent, e amò de pù ente so poesie. Le vegn dal cuer, dal ben chel gi voleva ale persone, da l’amor par el nones, ma ancia par el talian che lo cognoseva ala perfezion, come me recordan e come se ciapis dale poesie, e da cheste doi che en zernù par “il Melo” e par tuti voiautri.  “Aca Santa Madona”, scrita a recordar l’anada 1938, de gran bampa: nol ploveva da mesi e tute le ciampagne del Trentin le era sece, sia i ciampi senza engot che butas, sia i pradi che i “pert la topa”, e senza erba par el bestiam che tuti geven ente stale sota ciasa.

El Mario el se rivolze ala Madona co l’implorazion “Aca Santa Madona”, pregiandola ancia de dirgel al so potente fiol Gesù. El la pregia de nir fuer dala glesia, sul sagrà, parchè la se rendia cont dela desolazion. Mez an senza aca e senza plöver l’è masa; g’è el pericol de cogner far la fam, se el temp nol se “vouta”. A rimediargi ala bampa no g’è auter che pregiar, magiari ancia la Madona de Baselgia de Pinè, su ala comparsa ‘ndò che la zent la va en prozesion. El poeta el gi domanda ala Madona de scoutar la pöra zent, de daverzer el cuer, e de splanar la strada erta dela vita. El poeta el se rivolze ancia al frate Doro (Teodoro Dell’Antonio), parchè el posia aidar pregiant tuta la zent, che la cor scasi el riszo dela fam. Forsi la Madona la scouta parchè el par propi che se metia a plöver sui ciampi e pradi.

El Mario l’era entà Rezia, l’è nu tante bote enti vari paesi, magiari ancia coi so fradiei. El Giovanni l’è stà sindaco de Cis par tanti ani, storico e scritor, spezialment sula storia dei paesi dela Val de Non, dei acquedotti e le Ciarte de Regola. El Mario el rezitava le so poesie, semper bele, che le plaseva tant ala zent, parchè scrite con sentiment, col cuer e no sol cola testa e parchè le recordava momenti dela storia del pasà e del bel de ades, ma no gi plaseva le blaghe e le esazerazion. El Mario el già na gran ispirazion, l’è bon de meter ensema versi con pensieri profondi, semper en rima, con na capazità potente de giatar le parole zuste, che le cor come le strofe de na cianzon. El già ancia na gran capazità de scriver i versi cole rimele e i ritmi ben entonadi cole finali che fa na rima enteresante che empar propi musicia.

Caterina Dominici e Liliana Turri

ACA SANTA MADONA

Aca aca Santa Madòna
màndela che lài bòna
dighel anca a Gesù
ghen na suta che no pöden pù.
Vèi för sul sagrà
varda l’To teritori desolà!
I pradi pèrt la topa,
champi che smolina
autame col’aca Madòna.
Le patate no le pöl butàr
nancha le sesle verdegiàr
che nol pleo lè mèzz’an
se l’temp nol vòuta vèn la fam.
Che fante ala suta rimediàr
no ghe che Ti preàr .
Al Santuari n’ procession
divòta vèn la gènt n’orazion:
tèndi le recle; vèrgi l’chör Maria
fàila pu plana stà erta via.
Frate Dòro n’la glesia tonegia
su noi fiöi la virtù tronegia
e Ti Santamare fai nar lasuta
per stà gènt che la plànc tuta.
Lontan tegneme la sechèra
el’usor dela bosghèra
nen a chasa contentàdi
chel pleo sui champi e pradi.

A recordàr l’anada 1938
Mario Ravanelli

Parole dal latino:

  • Cis, per Cis paese: in latino, al di qua (del fiume Noce), per es. cisalpina: al di qua delle Alpi
  • autame (aideme): dal verbo latino adiuvoadiuvare, aiutare
  • pleo: da pluopluvere, piovere
  • eren, da erant: terza persona imperfetto

admin

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *